Fauna y Flora, un projecte vital basat en joies inspirades en la natura

Fer joies era l'afició de la Marta Pastor. Uns anys després es va convertir en la seva professió. Avui és un projecte vital que comparteix amb l'Òscar Pérez. Dissenyen joies inspirades en la natura, utilitzen materials naturals i treballen amb proveïdors locals sempre que és possible. 

La Marta treballava en tasques de producció en el món del cinema. Durant el seu temps lliure feia joies per passar una estona agradable treballant amb les mans. L'any 2011 va decidir convertir l'afició en professió. Va posar en marxa el projecte Fauna y Flora i va començar a formar-se en joieria. 

Ara bé, la Marta explica que l'aventura de debò va començar quan s'hi va sumar l'Òscar, fins aleshores gestor cultural. Aquest fet va permetre que el projecte s’estengués també a la seva manera de viure. De fet, aviat van decidir deixar la ciutat i anar a viure a la Garrotxa. En aquest nou entorn ha nascut el seu fill i aquí el volen veure créixer.

Tot i que els resulta difícil assenyalar un producte estrella, expliquen que l'última col·lecció, inspirada en l'espai, ha tingut molt èxit. La seva recepta? Creativitat, treball i sentit comú. Seguint-la han aconseguit perdre la por al futur. Expliquen que el fet que la seva feina depengui només d'ells els dóna molta confiança i tranquil·litat.

Des d'un inici, les xarxes socials i la botiga online són el principal canal de comunicació i vendes. Actualment un 40% de les vendes de Fauna y Flora es queden a Catalunya, un 45% viatgen a la resta d'Espanya i el 15% restant volen a diversos indrets d'arreu del món. 

Algunes d'aquestes vendes van acompanyades d'històries personals curioses. El més habitual són nois que es despisten o esperen fins a última hora per comprar el regal d'aniversari o Reis a la seva parella. Quan reben el correu d'una persona desesperada, fan el possible perquè el regal arribi a temps. Aquests, asseguren, són els clients més agraïts i fidels. 

Tenen clar que no volen que el projecte es desvirtuï. No volen obrir botigues, deixar de ser artesans per convertir-se en empresaris o dissenyar per a tercers. Són feliços així i, per tant, només esperen poder viure com ho fan ara. De fet, se senten molt a prop de la felicitat cada vegada que es creuen amb una persona que porta alguna de les seves peces.